L’últim instant, de l’última hora del
darrer dia
els meus dits tremolosos gairebé et tocaven.
El desig m'accelerava el batec per la imminència
del teus llavis i el teu escalf.
De sobte... l’inesperat.
T’esvaeixes com la boira mar endins,
i jo, les mans alçades i els braços
buits.
R.dC
