Sovint és difícil parlar d’una
persona que acaba de morir sense caure en tòpics exagerats o ensucrats, i no vull fer això.
La nostra
relació sempre va ésser complicada, no pas perquè no fóssim bones persones. Ella
ho era i jo, suposo que també. Estic
certa que totes dues estàvem (estem) fetes de material de qualitat, però érem
com les parts de dos motors els engranatges dels quals no s’acoblaven de tal forma
que gairebé sempre van grinyolar i a vegades bloquejar. I així vàrem passar els
anys, barallant-nos inútilment per bajanades.
Fa poc llegia que tot el que no surt dels nostres llavis, crida des
del lloc més profund de la nostra ànima... i la mare en portava de crits dins de l’ànima, molts.
Em caldrà temps, distància i
assossec, i el treball de revisar curosament totes les seves fotos, les
seves cartes, les seves coses per comprendre-la millor... i, des d'allà on sigui, perdonar-nos
mútuament.
Adéu mare, sí que et vaig estimar.
(05-07-2013)
