Circumstàncies

Jo sé que no m'has dit la veritat..., però no ha estat culpa teva.

Han estat les circumstàncies que ens han caigut al damunt

com una llosa amb pell d’acer i ho han capgirat tot;

circumstàncies que ens han depassat deixant-nos sense opció a triar.

I si no ha estat culpa teva, ni tampoc meva,

llavors, contra qui haig de llançar la meva ràbia?

                                        

... però si ets tu qui ha mentit, potser sí que la culpa és teva...

En un racó, al fons de tot

Conservo totes les teves fotos i teves les cartes,
que em feien riure, 
que m’emocionaven, que en feien sentir especial,
que em van enamorar... però no me les tornaré mirar.

Les he desat al darrer prestatge de l’armari,
al fons de tot, difícil d’arribar-hi.

També les he guardat en un racó del cor, ben endins
on no em destorbin gaire l’esperit... sense mirar-les. 

Llàgrimes

Jo creia que els meus ulls estaven definitivament ressecs,

però estic plorant...

He passat mil anys sense vessar ni una llàgrima, per res, per ningú,

i ara no les puc aturar.

Has desaparegut de la meva vida i ja no et sentiré mai més.

Però aprendré a sobreviure sense tu, sense plorar.

.