Aquella tarda vespre de novembre, estàvem la meva filla i jo en una casa molt vella quan en sortir al terrat humit, en un costat vàrem veure penjada la pota monstruosa d’una aranya en les restes d’una teranyina esquinçada. Aquella visió, ens va fer tanta basarda i des assossegament que ni ens hi vam acostar i vam escapar de seguida escales avall.
A mitja escala, però, em vaig trobar de cara amb un home ben plantat amb el qual vam clavar ambdues mirades. Per tota paraula ell em va dir: «anem» i jo, per un moment sobtada, vaig pensar: «ja tinc una edat, puc plegar de treballar sense cap problema, puc fer el que vulgui, així que, per què no?» i el vaig seguir.
En arribar al luxós restaurant que ell sabia, va demanar un seguit de menges exquisides. Va ser en aquell moment que em vaig adonar que no anava ben vestida per a l’ocasió: «me’n vaig un moment al bany a endreçar-me com cal. Torno de seguida». Em va costar trobar-lo, el bany, i no va ser després de diverses equivocacions ara cap a un cantó, ara cap a un altre i preguntant que ho vaig aconseguir.
No obstant, tot i l’experiència viscuda en el trajecte d’anada, la tornada al meu lloc on m’esperava l’home encara va ser pitjor. Salons i més salons plens de taules i de gent elegant sopant i xerrant de forma distesa i jo entre mig com una estranya cercant el camí. Era com un laberint que s’expandia.
A la fi, amb tenacitat, també en aquesta ocasió vaig aconseguir arribar a la meva taula amb força inquietud però, ja que malgrat no haver estat culpa meva, la imatge de desinterès per la tardança que em semblava haver donat no s’adeia gens a la meva manera de ser. El problema va ser que ell ja no hi era. Segons els cambrers, que es mostraven fins i tot amoïnats, l’home havia marxat decebut; pel que es veu, aquell mateix dia havia tingut una forta discussió que l’havia trasbalsat d’allò més i jo li havia semblat una dona íntegra amb qui podia confiar.
I jo, palplantada a la sala buida, encara amb sabatilles, tenia un raspall de dents elèctric a les mans que no funcionava perquè la pila s’havia gastat i no em permetia comunicar-m’hi...
(Un somni inquietant)
.
