 |
| Auyan Tepui (Salto del Ángel) |
Al peu de la muntanya mirava amunt i no veia el final. Malgrat això, vaig intentar escalar-la, aquella muntanya inabastable de rocs cantelluts, com de pissarra. Ascendia arrossegant-me i grapant les pedres amb les mans nues i els peus descalços. Tanmateix, em costava molt perquè les pedres se'm clavaven i m'esgarrinxaven els braços i els genolls, i com que el terra era inestable, tot el que pujava ho relliscava avall i no aconseguia moure’m de lloc malgrat l’esforç persistent. Era esgotador i angoixant com un càstig diví.
(Somni 11.03.24)
Quan Oscar Wilde estava complint condemna a la Presó de Reading Gaol, va escriure una llarga carta (De Profundis) al seu amant Lord Afred Douglas el qual sovint el menyspreava. Entre les moltes coses que Wilde li deia a la missiva, va ser: "Vaig veure que una naturalesa menys cultivada realment t'hauria anat molt millor (...) Al capdavall el lligam de tota companyia, ja sigui en el matrimoni o en l'amistat, és la conversa, i la conversa ha de tenir una base comú, y entre dues persones de cultura molt diferent l'única base cómú possible és el nivell més baix. Allò trivial en el pensament i en l'acció és encanador".
Una pregunta em ve al cap. Com es recordaria a Lord Alfred Douglas si no hagués estat amant d'Oscar Wilde?...
.
