Equívocs

- Mu buenaa ¿Tienusté mierd’azà?
 

Davant d'aquella simple pregunta, feta d’una tirada sense punts ni pauses, el botiguer va obrir uns ulls com unes llunes i, de moment, no va saber què respondre. Va quedar pensatiu uns instants: “Mierdaza, mierdaza...? Què deu voler aquesta bona dona? No sé pas què és això i, de fet, sona ben extrany...". 

-La verdad, no sé… ¿Qué es exactamente lo que quiere?

-Puèezo, mierd’azà. 

El botiguer estava desconcertat i amoïnat perquè no l’entenia en absolut i no tenia ni idea del què li estava demanant aquella dona grassa i baixeta, que se’l mirava amb naturalitat infantil sense explicar-se com aquell herbolari experimentat no li sabia donar raó un producte sobradament conegut: “Mierdaza, mierdaza? Què dimonis deu ser ‘mierdaza’? Ja és prou difícil, punyeta, que la gent faci el gest d’entrar a la botiga perquè, a sobre, jo no entengui el què em demana” –es deia l’home de la bata blava.

-A ver, pues mire no, no caigo... ¿Me puede explicar un poco... o darme algún detalle..., por favor? –quasi li suplicava tímidament amb la por que la dona l’engegués i girés cua a comprar a un altre lloc. I és que en temps de crisi no es pot deixar escapar un client per minso que sigui el que compra.

-Puè loquedigo: mier-d’azaaaà. Mier de la flore de lo naranho. ¿M’entiendehombre?

Ostres, acabéssim!  ‘Miel de azahar’, mel de tarongina!! És ben bé que m’estic fent gran...