Fly me to the moon

He escoltat tantes vegades

la cançó d’en Sinatra que em vas dedicar!

L'havies triat per a mi.
Estaves tan segur i tan content

el dia que me la vas enviar que, tot i la distància, 
podia endevinar perfectament

el teu rostre radiant amb el mateix somriure ample 
de noi entremaliat.

I just al cap de quinze dies...  Zas!

Cop de destral, sec i arran.

http://www.dailymotion.com/video/x7jgev_fly-me-to-the-moon_music#.US86Sqqovc1.gmail

Els anys perduts

Sovint és difícil parlar d’una persona que acaba de morir sense caure en tòpics ensucrats o exagerats, i no ho faré. Vull ser sincera.

La nostra relació sempre va ésser complicada, no pas perquè no fóssim bones persones. Ella ho era i jo, suposo que també.  Estic certa que totes dues estàvem fetes de material de qualitat, però érem com les parts de dos motors els engranatges dels quals no s’acoblaven, de tal forma que gairebé sempre van grinyolar i a vegades bloquejar. I així vàrem passar els anys, barallant-nos inútilment per bajanades.

Fa poc llegia que "tot el que no surt dels nostres llavis, crida des del lloc més profund de la nostra ànima...",  i la mare en portava, de crits dins de l’ànima, molts.

Em caldrà temps, assossec i el treball de revisar curosament totes les seves fotos, les seves cartes, les seves coses per comprendre-la millor... I des d'allà, on sigui, perdonar-nos mútuament.

Adéu mare, sí que et vaig estimar.

(05-07-2013)