Conservo totes les teves fotos i teves les cartes,
que m’emocionaven, que em feien sentir especial,
que em van enamorar... però no me les tornaré
mirar.
Les he desat al darrer prestatge de l’armari,
al fons de tot, difícil d’arribar-hi.
També les he guardat en un racó del cor, ben endins
on no em destorbin gaire l’esperit... sense mirar-les.
2 comentaris:
Bonita foto. Bonitas y sentidas palabras.
Un beso
Fotos, cartas, correos electrónicos. Todo parece incluso mentira si se lee, si se ve de nuevo. Las casas se llenan de rincones. El alma se parcela para no sentir dolor. Hasta de casa tenemos que cambiar algunos para que no te asalten mientras vives.
Pero todo pasa... o debería. Los reuerdos se cubren con otros; no mejores ni peores. Solo diferentes.
Tu foto, fantástica.
Saludos.
Miguel
Publica un comentari a l'entrada