Sento que el cor em tremola insegur,
inestable com una papallona bandejada
per la tempesta, quasi cercant la forma de fugir...
Penso, d’un moment a l’altre se’m desprendrà del pit
i lliscarà, pendent avall, i jo no el podré aturar
i el perdré per sempre més.
És que la teva absència pesa tant,
que el meu cor no ho suporta.
Per això tremola, per això vol fugir.
.
2 comentaris:
No. El cor, tot i la tremolor, es mantindrà. Ja ho veuràs. És la densitat de les absències que es fa pesada.
Petons
El temblor que la fiebre de la ausencia produce no se puede bajar de intensidad con una pastilla, con química. Dicen del tiempo. El tiempo solo provoca más fiebre; más pesadez de espíritu.
Miguel
Publica un comentari a l'entrada