Jo creia que els meus ulls estaven definitivament ressecs,
però estic plorant...
He passat cent anys sense vessar ni una llàgrima,
per res, per ningú, i ara no les puc aturar.
Has desaparegut de la meva vida i ja no et sentiré mai més.
Hauré d'aprendré a sobreviure sense tu, sense plorar.
.
1 comentari:
Nada tan infravalorado como las lágrimas. Y sin embargo, llorar, aún pasado el tiempo, es la manera que hay de decir que sigues vivo, a pesar del dolor que se siente.
Publica un comentari a l'entrada