Assegudes al vagó del tren de
rodalies, jo me la mirava de reüll. Era una noia alta amb unes sabates de taló massa
clàssiques per al seu estil, que s’intuía ben diferent. Molt guapa de fesomia malgrat
que només la podia veure de perfil, ja que ella estava als seients de l’altra
banda i amb el passadís entre mig. Lluïa una cabellera llarga, llisa i brillant
que feia caure cap a un costat donant-li un aspecte eteri de model de passarel·la.
Ulleres Ray Ban d’aviador, iPod i
cascos per escoltar música amb aire distret, i una bossa negra de penjar com la
d’un executiu. Fins aquí, res a dir.
Mentre me la mirava, em vaig anar fixant amb la resta de la resta de la indumentària. La noia portava uns pantalons anodins
de tall recte color blau marí, amb pinces i cinturó de cuir negre. La camisa de
polièster blanca, tres canes gran, sense faiçó, ficada per dins dels pantalons i
amb galons daurats i vermell sobre les espatlles. Una corbata llisa també de
color blau marí que no duia justada al coll en aquell moment, però sí fixada
amb una agulla daurada on hi havia un escut corporatiu que no vaig aconseguir
distingir.
De primeres vaig pensar que potser
la seva feina consistia en ser ordenança d’alguna administració pública de
categoria, de les que fan portar uniformes de general als subalterns, però
en el tram que recorre aquella línia de rodalies no n’hi ha cap i en tot plegat
alguna cosa no m’encaixava... Llavors, quan la vaig veure dreta disposant-se a baixar
del tren justament a l’Estació de Sants, em vaig adonar que ben bé podia
ser pilot d’aviació (o membre de la cabina de pilotatge, no pas hostessa) i anava cap
l’Aeroport del Prat, i així s'explicava aquesta mena de
vestimenta.
De tota manera haig de dir que, malgrat
que és poc adient als temps presents, l’estil del vestit en sí mateix no em
molestava; allò que realment em va
indignar era veure aquella dona -o una dona- vestida d’home per imperatiu laboral.
Ja fos per deixadesa dels seus
superiors o de qui tingués la responsabilitat de proveir de vestuari els seus empleats, era clar que en la seva seguretat masculina ni se’ls
havia passat pel cap que una cosa així humilia, que anar públicament vestida d’aquesta
manera ens fa sentir vergonya.
Ningú no discuteix que la forma del cos
femení és diferent de la del masculí i que tohom té dret a sentir-se bé amb sí mateix. Així doncs, quina mania encara i quina manca de respecte és voler posar a una dona un vestit amb
les formes d’un home! Es posarien els homes una faldilla o una samarreta de tirants amb floretes i puntetes? pregunto. Oi que no?
Doncs per què ens volen fer sentir tan malament a les dones amb uns guarniments
que no ens pertoquen? Quelcom similar passa també massa sovint amb les dones
policia, les que fan seguretat, les que vigilen els parquímetres... Pot ser és
una qüestió de costos: tothom amb el
mateix uniforme i talla única, apa, que serà més barat.
El mateix vestit que portava la noia
pilot es podria adequar sense cap
problema a la faiçó femenina (que no vol dir de formes provocatives. Això seria
un altre insult). Continuaria esssent lleig, però al menys seria respectuós.
